Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  confraria
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONFRARIA (i les var. ant. confrayria, confradria). f.
|| 1. Associació de persones generalment laiques però sota un patronatge religiós, unides per un fi piadós, benèfic o d'ajuda mútua dins un mateix ofici o professió; cast. cofradía. Si negú a açò contradirà, sia gitat de nostra confradria, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl, 24). Diversos concells en la casa de la confraria de sanct Jaume, Pere IV, Cròn., 64. Entrar volran en la confrayria, doc. a. 1388 (Col. Bof. xl, 340). La confedria dels cavallers de Terol, Col. Bof. xxxix, 130 (a. 1315).
|| 2. fig. Conjunt de persones de la mateixa professió, de les mateixes aspiracions, etc.; cast. cofradía. Puix dins nostra confraria sou entrat, Cons. casat 1. Vós sou ja en la confraria dels pixatinters qui van enamoradissos, doc. a. 1537 (BSAL, x, 47).
|| 3. fig. Conjunt de persones que van juntes o cometen una malifeta entre totes; cast. pandilla. «Jo no ho he fet pas.—Però també eres de la confraria» (Solsona, Cardona).
    Refr.

—«Confraria, pilleria»: es diu per desjectar les confraries religioses (Val.).
    Fon.:
kuɱfɾəɾíə (Barc.); koɱfɾaɾíɛ (Ll.); koɱfɾaɾía (Val.); koɱfɾəɾíə (Mall.).
    Etim.:
derivat de confrare.