DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONFRONTAR v.
|| 1. tr. Acarar; posar una persona o cosa davant una altra per tal de comparar-les; cast. confrontar. Confrontar un testimoni a un criminós, Lacavalleria Gazoph. Los podran confrontar, analisar y interpretar bé, Obrador Arq. lit. 83. Aniria massa bé per confrontarme ab certa classe de persones, Vilanova Obres, xi, 43.
|| 2. intr. Esser conforme, adient (una cosa amb una altra); cast. concordar. Que tinguin serenitat per dir quatre paraules en públich que confrontin, Vilanova Obres, iv, 193.
|| 3. intr. Estar contigu, esser colindant; cast. confrontar, confinar. «La meva peça de terra confronta amb el riu» (Camp de Tarr.). Burgunya confronta casi ab Apollònia, Tirant, c. 60.
    Fon.: kuɱfɾuntá (or., men.); koɱfɾontá (occ., mall.); koɱfɾontáɾ (val.).
    Etim.: pres del llatí medieval confrontāre, ‘posar dues coses front a front’.