CONGENIAR v. intr. Avenir-se (dues o més persones) perquè tenen el mateix geni, les mateixes característiques i disposició moral; cast. congeniar. Fon.: kuɲʒəniá (Barc.); koɲʧeniáɾ (Val.); koɲʒəniá (Palma).
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.