DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONGREGACIÓ f.: cast. congregación.
|| 1. Acte de congregar. Poble és per intenció de congregació e ajustament de gents, Llull Int. 376. Quant és feta molta congregació de superfluytats en lo cors, Albert G., Quesits 48.
|| 2. Efecte de congregar. Vaeren gran congregació de gents, Muntaner Cròn., c. 122. La quarta cautela del tiran és no comportar companyies ne congregacions de gent, Egidi Romà, ll. iii, pt. 2a, c. 10. Especialment: a) Associació de persones, amb vots o sense, reunides per a exercicis de pietat, sota l'advocació d'un sant.—b) Companyia de religiosos que, seguint la regla comuna de l'orde a què pertanyen, es subjecten a una regla especial.—c) En la cort romana, junta de cardenals o d'altres eclesiàstics dedicada a estudiar i resoldre determinats negocis.
    Fon.: kuŋgɾəɣəsió (Barc.); koŋgɾeɣasió (Val.); koŋgɾəʝəsió (Palma).
    Etim.: del llatí congrĕgātiōne, mat. sign.