Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  congriar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONGRIAR v. tr.
Produir, formar per concurs de diversos elements; cast. formar. «S'han congriat els núvols i ha vingut el temporal» (Empordà, Garrotxa, Plana de Vic) «Amb les teves tossuderies me fas congriar mal geni» (Camp de Tarr.). «Quan han congriat es bony, volen que un altre els ho esclat» (Mall.). «Se féu una ferida i s'hi ha congriat un mal» (Mall., Men.). «En aquest formatge se congrien virons» (Mall., Men.). Amaga'm sa malautia, la qual s'engenra e's congria en mon ventre, Llull Cont. 132, 14. Se escurarian los molt llodos y herba se congria en la dita font, doc. a. 1632 (BSAL, viii, 414). Ara en palaus de marbre les foques s'hi congrien, Atlàntida i. De llavò ensà, mon cor congria admiració envers d'ella, Caimari Poem. const. 50. Congriar-se el sembrat: contaminar-se d'animalons nocius que s'hi crien (Mall.).
    Fon.:
kuŋgɾiá (or., Sóller, men.); koŋgɾiá (mall.).
    Etim.:
del llatí concrĕāre, ‘crear ensems’ (V. concrear).