DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONGRU (ant. còngruu), -UA adj.
Proporcionat, adaptat a les circumstàncies o a les exigències del cas; cast. congruo. Estudiants esser còngrua imposició de nom del offici dels secretaris, Ordin. Palat. 79. Puxen fer capítols e ordinacions còngruus, necessaris e expedients, doc. a. 1392 (Col. Bof. xl, 428). Lo dit temps de fer dita extracció aparegué esser més còngruu e convenient, doc. a. 1506 (BSAL, iv, 250). Conech que fonch bon consell, y necessari y congru pera tu, Faules Isòp. 30.
    Etim.: del llatí congrŭum, mat. sign.