Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  conillet
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONILLET m. dim.
per conill. Especialment:
I. pl.
|| 1. Planta de la família de les escrofulariàcies: Antirrhinum majus L. (Empordà, Garrotxa, La Maresma, Montblanc); cast. dragoncillos, becerra. Es fa de 40 a 80 cm. d'altària, amb fulles lanceolades o lanceolato-linears, les flors vermelles i a vegades blanc-groguenques, grans, en raïm en forma d'espiga, i la càpsula ovoide, obliqua, piloso-glandulosa.
|| 2. Planta de la família de les escrofulariàcies: Linaria triphylla Mill. (or.); cast. espuela a tres. Es fa alta de 20 a 50 cm.; té les fulles ovades o el·líptiques i les flors blanques amb el paladar groc i l'esperó violat, en raïms de forma d'espiga; la càpsula és globulosa, gran, glabra, amb les llavors trígones.
|| 3. Planta cariofil·làcia: Silene inflata Smith (val.); cast. collejà. (V. colís).
|| 4. Planta papaveràcia: Fumaria parviflora (Pla de Bages). Té el fruit apuntat i les flors molt petites.
|| 5. Conillets de jardí: planta ranunculàcia: Delphinium Ajacis (val.); cast. espuela de caballero.
II. Conillets: nom d'un joc d'infants que consisteix essencialment en amagar-se uns jugadors, i que un altre procuri trobar-los i tocar-los; cast. escondite. En la forma més completa d'aquest joc, conservada a bona part del nostre país, hi ha un dels jugadors que és la mare o la lloca, un altre que és la llebreta i els altres que són els conillets: la mare està asseguda, i tapa amb les mans la cara de la llebreta que està agenollada davant ella tot el temps que els conillets cerquen amagatall, durant el qual la mare recita una fórmula que comença amb la frase «Conillets a amagar», acabada la qual, demana: «Conillets, esteu ben amagadets?» i ells contesten que sí, i aleshores la mare amolla la llebreta i aquesta se'n va a cercar els conillets; quan en troba un, ha de procurar tocar-lo, sia dins l'amagatall, sia encalçant-lo; si el conillet fugint arriba a la mare sense que la llebreta l'hagi tocat, aquesta ja no el pot tocar, i continua parant fins que en toca qualcun. Els mots que pronuncia la mare varien un poc segons les comarques; tenim recollides les fórmules següents:—«Conillets anar a amagar, que la llebre va a caçar, de nits i de dies, escorxa buixies; escorxa buixons; quantes hores són?»—«Les déu».—«On són els bous?»—«A la muntanya».—«Què mengen?»—«Civada».—«Què beuen?»—«Vi».—«Conillets, esteu ben amagadets?»—«Sí».—«Ves, agafa'n un per l'orella i porta'l cap aquí». (Campdevànol).—«Conillets a amagar, que la llebre va a caçar, de nits i de dia, es cala foc a les (a)badies; se cala foc al forn; quantes hores són?»«La una». Es repeteix això mateix dues vegades, contestant la llebre «les dues» i «les tres», i aleshores la mare diu: «Conillets, esteu ben amagadets que la llebre s'alça?» (Rupit).—«Conillets a amagar, que la llebre va a caçar de nits i de dia, revolta florida; conillets, esteu ben amagadets?» (Calasseit).—«Coniet coniet, a amagar a amagar, que la llebre va a caçar de nits i de dia, el sol se ponia; estau ben amagadets?» (Eivissa).—A moltes regions s'ha perdut el personatge mare, i es conserva únicament el nom de mare per designar un lloc determinat de refugi, a on acuden els conillets per alliberar-se de parar quan la llebre els encalça. No havent-hi mare personal, la fórmula de «Conillets amagar amagar...» és pronunciada per la mateixa llebreta, o sia, pel jugador qui para. A Gandesa, la fórmula és aquesta: «Conillets a amagar, que la llebre va a caçar per les planes d'Amburgà; vinc?» i els conillets contesten: «Vine!»—A Menorca hi ha dues classes de joc de conillets: conillets a córrer, que equival al joc de la cuit, i conillets a empeltar, que consisteix que el qui para descubresqui els conillets i declari el nom del que ha descobert; si encerta el nom, aquest para, i si no l'encerta, segueix parant el mateix.
Conillet de guix: persona que a tot diu que sí; que no té criteri propi. Fentlos preguntes que vénen a esser respostes ab un gesto de coniet de guix, Maura Aygof. 20.
    Fon.:
kuniʎέt (pir-or., or.); koniʎét, kuniʎét (occ., val.); koniə́t (mall.); kuniə́t (Sóller, men., eiv.).
    Sinòn.:
—I. || 1, botons de gat, gatolins, gossos, mamaconillets, vedells;— || 3, colissos, colitxos, coniells, coribells, esclafidors, botets;— || 5, banyeta, palometa.