Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  conjuminar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONJUMINAR v. tr.
|| 1. Combinar (or., val.). Havian conjuminat uní'ls dos pisos per a viure ab la Tuyas, Pons Auca 130. a) S'usa també com intr.: Amb els noms Marie Richard, les inicials dels quals conjuminaven amb les del mocador, Pons Com an. 20.
|| 2. Corregir, arreglar una persona o animal, fer-lo creure per la persuasió o per la força (Cast., Men.); cast. arreglar. «Pep era molt mal, però ja l'ha conjuminat son pare» (Castelló). «Es cavall era molt repropi, però l'han sabut conjuminar» (Menorca).
|| 3. Unir-se, entendre's diferents persones per fer qualque cosa contra llei (Val.); cast. conjurarse.
    Fon.:
kuɲʒuminá (pir-or., or., men.); koɲʧumináɾ (Val.); koɲʤumináɾ (Cast.).
    Etim.:
del llatí congemĭnāre, ‘ajuntar’.