Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. conjunt
veure  2. conjunt
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CONJUNT, -UNTA adj.
Unit, ajuntat. L'ànima racional és forma al cors ab qui és conjunta, Llull Arbre Sc. ii, 73. Tota res d'el vol a bondat conjunta, Ausiàs March, c. Una unió de moltes arónoles ensemps endurides e coniuntes, Albert G., Ques. 40. Especialment: a) Unit a altres persones per parentiu, interessos comuns, etc. Nós e el dit rey de Castella som coniuncts ab gran deute de parentiu, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 524). Set dones, jóvens totes, l'una a l'altra conjuntes de parentat, Decam. i, 48. La mare e los conjuncts del dit Berenguer Artigues han formada procura general per recobrar e haver los béns, doc. a. 1450 (Capmany Mem. ii, 277).
    Etim.:
pres del llatí conjŭnctu, mat. sign.

2. CONJUNT m.
Reunió de persones o coses que unes amb altres formen un tot; cast. conjunto. Trencant-se de riure per aquell conjunt de grotescas posicions, Pons Auca 68. Els textos antichs que's són impresos... podran, vists en conjunt, semblarli ja cabal considerable, Obrador Arq. lit. 32.
    Fon.:
kuɲʒún (Barc.); koɲʧúnt (Val.); koɲʒúnt (Palma).
    Etim.:
pres del llatí conjŭnctu, ‘reunit’.