Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  conjuntura
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONJUNTURA f.: cast. coyuntura.
|| 1. ant. Unió de diverses parts. Car en home han conjunctura las naturas de tot quant és, Llull Rim. 512. Especialment: a) Unió d'ossos o de músculs. Aquesta decocció profita... a les conjunctures de la natura de la fembra, Macer Erbes.
|| 2. Ocasió, conjunt de circumstàncies. En aquesta conjuntura era menester dissimular, Lacavalleria Gazoph. Enardit per la ocasió, per la conjuntura d'escaure's allí sols, Pons Auca 59.
    Fon.:
kuɲʒuntúɾə (Barc.); koɲʧuntúɾa (Val.); koɲʒuntúɾ (Palma).
    Etim.:
pres del llatí conjŭnctūra, ‘coses que s'han d'ajuntar’.