DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONJUR m.
Acte de conjurar; fórmula amb què es conjura; cast. conjuro. Confiant en somnis, en senyals,... en noms, en conjurs, en sorts, Eximenis Conf. 7. No tenien escrits, pedres, conjurs ne altres artificis qui aiudar los poguessen, Curial, i, 20. Mastegant conjurs y malediccions, Casellas Sots 18. A l'amorós conjur de la qual tot el món es rendeix, Pons Com an., 14.
    Fon.: kuɲʒúɾ (Barc.); koɲʧúɾ (Val.); koɲʒúɾ (Palma).
    Etim.: postverbal de conjurar.