Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  conjuració
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONJURACIÓ f.: cast. conjuración.
|| 1. Acte de conjurar; conjur. La conjuració se fa del maior al menor, e quant se fa del menor al maior, esta és obsecració, Sermo septem art. Féu... abeuratges ab conjurs e paraules de conjuracions, Genebreda Cons. 187.
|| 2. Acte i efecte de conjurar-se; lliga de persones, feta per jurament comú i secretament per executar una acció pertorbadora. Fer tot ço que los amichs volen, més parteix de conjuració o gabella que no d'ofici de bona amistat, Scachs 66.
    Fon.:
kuɲʒuɾəsió (Barc.); koɲʧuɾasió (Val.); koɲʒuɾəsió (Palma).
    Etim.:
del llatí conjūrātiōne, mat. sign.