Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  conjurar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONJURAR v. tr.: cast. conjurar.
|| 1. Fer jurar, cridar a jurament. Féu-hi posar les mans a la princesa, conjurant-la com ella ab pura fe e sancera intenció demanaua lo matrimoni; e ella ab molta alegria féu lo jurament, Tirant, c. 257.
|| 2. refl. Lligar-se amb algú, en secret i amb jurament, per fer alguna cosa il·legal o pertorbadora. Axí batallaven les conjurades hosts, Alegre Transf. 42.
|| 3. Pregar amb instància i en nom d'una cosa sagrada o de molta autoritat. Per Déu te prec e't conjur que'm digues l'estament de ton bisbe, Llull Blanq., c. 70, 8. Tant m'as coniurat, que yo t'o diré. Graal, 23.
|| 4. Obligar (un diable, un esperit, els elements, etc.) a aparèixer o a obeir, per la invocació d'un nom sagrat o màgic. Oy en una font... la ànima de son oncle cridar... la qual conjurada dix-li... que sofferia molt gran pena, Eximplis, i, 9. Fentli la creu ell la conjura, ella perjura de Deu renega, Spill 3225.
|| 5. Allunyar (un perill) com amb un conjur. La seva precària situació enonòmica... no sabia com fer-ho per a conjurar-la, Pons Com an., 29.
    Fon.:
kuɲʒuɾá (or., men.); koɲʧuɾáɾ (Val.); koɲʒuɾá (Palma).
    Etim.:
del llatí conjūrāre, mat. sign.