DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONNIVENT adj.: cast. connivente.
|| 1. Que té connivència.
|| 2. pl. Que s'encorben endins fins a tocar-se, fins a cloure. «Fulles connivents», «ales connivents», etc.
    Etim.: pres del llatí connivente, part. pres. de connívere, ‘tancar els ulls’.