DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONQUISTAR v. tr.: cast. conquistar.
|| 1. Fer-se seu per força d'armes (un país, una ciutat, etc.). Lo rey En Jaume, aquell que conquistà Mallorques e València, Desclot Cròn., pròl. Són gents ab qui conquistaríem tot lo món, Muntaner Cròn., c. 149. Volia anar a Barcelona per conquistarla, Pere IV, Cròn. 112. a) met. D'enveja és tot lo món conquistat, Ausiàs March, lxxvii.
|| 2. Adquirir amb el propi esforç, obtenir. Faent-ho axí, se creien en cascuns conquistar salut, Decam. i, 38. Ell conquistà l'amor d'aquella gentil donzella, Pierres Prov. 76. S'havia sabut conquistar l'estimació del patró, Penya Mos. iii, 199. Molts d'ells s'havien conquistada certa celebritat, Ruyra Parada 101. Especialment: a) Guanyar-se el voler d'una persona, fer-se-la seva inspirant-li amor. O penaran per conquistar tendra donzella, Somni J. Joan, 3048. Y jo, de dones, no'n conquisto cap més, Vilanova Obres, iv, 276.
    Fon.: kuŋkistá (or., men.); koŋkistá (occ., mall.); koŋkistáɾ (val.).
    Etim.: derivat de conquist.