DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONREAR v. tr.
|| 1. ant. Arreglar, adobar. Que totes e sengles persones que obreran de les dites lanes angleses les hajen a obrar ben conreades e ben netejades, doc. a. 1438 (Capmany Mem. ii, 428).
|| 2. Cultivar (la terra, les plantes); cast. cultivar. Per negligència de lauradors qui no volen conrear fruits d'on hom pusca viure, Llull Cont. 121, 13. Lo senyor li comana ço del seu a conrehar, Scachs 58. Entenem per lauradors tots los qui conrean totes possessions e bèsties, Egidi Romà, ll. 3, pt. 1a, c. 19. Husar dels fruyts que Na Venus conrea, Ausiàs March, xlvii. Els escassos camps conresats d'ortaliça arrenglerada, Massó Croq. 110.
|| 3. Cultivar (ciència, art, virtut, hàbits, etc.); cast. cultivar. Quantes persones d'edat o de reconegut respecte conreaven sa relació, Pons Com an., 155.
|| 4. Cuidar amb molt d'esment, obsequiosament (Calasseit, Ribera d'Ebre, Maestrat, Castelló); cast. cuidar, mimar. «Com te conrees!»«Té la seva mare que el conrea molt». Y al trist qui les ama y en tot les conrea, li fugen, Viudes Donz. 233. El cuidava com a fill i el conreava com a príncip, Pascual Tirado (BSCC, vii, 321).
    Fon.: konreá (Pallars, Falset, Calasseit, Tortosa, Benassal): konreáɾ (Cast.); kunrəzá, kunrəwá (Vilaf. del P.); kunruá (Ripoll, Olot, Rocabruna, Casserres, Cabrianes); konrewá (Vall d'Àneu); konreјá (Pont de S.); kunrəјá (Selva del C.).
    Var. form.: conrar.
    Etim.: del germànic llatinitzat *conredare, ‘arreglar’ (REW 2252).