Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  consagrar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONSAGRAR (ant. escrit també consecrar i consacrar). v. tr.: cast. consagrar.
|| 1. Fer o declarar sagrat. Consagrar un bisbe: conferir a un bisbe nou els drets episcopals. Consagrar l'hòstia: convertir el pa en el cos de Jesucrist. Consagrar: en la missa, convertir el pa i el vi en el cos i la sang de Jesucrist. D'una hòstia consegrada combregaren amdós, Muntaner Cròn., c. 37. No's podia dir missa ni consagrar lo preciós cors de Jesuchrist sens drap de li, Tirant, c. 41. Un vesset de plata per tenir les hòsties quan se consagren, doc. a. 1673 (Hist. Sóller, ii, 863).
|| 2. Dedicar a Déu, a un sant. Vosaltres consecràs vuy les mans al vostro senyor, Serra Gèn. 84. Foren consagrats poms d'aur a Venus, Genebreda Cons. 221. Les vèrgens a la seruitut diuina consagrades, Villena, Vita Chr., c. 8. Cada poncella que es bada, a l'altar és consagrada, Costa Trad. 51.
|| 3. Dedicar plenament (a una persona, a una cosa). Consagrar los seus treballs y la sua vida al bé de la sua pàtria, Lacavalleria Gazoph. Ses femelles s'hagueren de consagrar an es ganxet, Roq. 1. Val la pena que li consagren esforços, Obrador Arq. lit. 41.
|| 4. fig. Revestir del caràcter de durador, d'intangible. Que Roma, esclava, amb jocs consagra el servilisme, Caimari Poem. const. 78.
    Fon.:
kunsəɣɾá (or., men.); konsaɣɾá (occ.); konsaɣɾáɾ (val.); konsəɣɾá (mall.).
    Etim.:
del llatí consĕcrare, mat. sign., i sa variant vulgar consacrare, produïda per recomposició damunt el primitiu sacrare.