DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONSCIÈNCIA f.: cast. conciencia.
|| 1. Coneixença immediata que un té de la seva pròpia existència, dels seus actes, caràcter, etc. Totd'una que vatx tenir conciència des meus actes, Roq., 48. Ab plena conciència de la seva personalitat, Obrador Arq. lit. 12.
|| 2. Coneixença interna de la bondat o maldat de les pròpies obres o intencions, ensems amb el sentiment de l'obligació de fer allò que un creu bo. No tenir consciència: no tenir escrúpols, obrar malament per mal instint. Segons bona consciència, o per esguard de consciència o en consciència: d'acord amb els dictats de la consciència. Tenir la consciència tranquila: tenir la convicció íntima d'haver obrat bé. Tenir la consciència neta: estar sense pecat. Tenir la consciència bruta: estar en pecat. Netejar o descarregar la consciència: deslliurar-la del pecat per la confessió. Carregar la consciència de qualcú: carregar-li la responsabilitat íntima d'un mal. Remordir la consciència o gratar la consciència: estar intranquil·la per la convicció d'haver obrat malament. Examen de consciència: consideració que un fa de les accions que ha obrades, per veure si són dolentes o bones. Cas de consciència: acció que és de bondat moral molt dubtosa. En lur ànima consciència lur remordia e los accusaua dels peccats en què hauien perseuerat, Llull Gentil 298. Nengun plet lo qual segons ma bona consciència injust me parrà, no rebré, Consolat, c. 43. Se confessà moltes vegades... e denejà molt bé sa consciència, Muntaner Cròn., c. 143. Diffenesquen segons lus parrà, encarregant sobre açò lurs consciències, doc. a. 1390 (Col. Bof. viii, 329). A mi era legut creure aquell que ma conscièntia me dictàs esser vertader, Metge Somni ii. És un encens olorós que li adorm la consciència, Alcover Poem. bíbl. 46.
|| 3. Escrúpol, sentiment d'haver obrat malament. «I ara no et fas consciència de tirar el pa, que costa tant de guanyar?»Molt peccador hac consciència de son peccat, Llull Blanq., c. 7. Tu es mora sens fe ne ley nenguna, e vols-me fer consciència del que no deus fer, Tirant, c. 339. Devegades fins ne tinch conciència, perque no abasto per totes, Vilanova Obres, xi, 138.
    Refr.—a) «Predica consciència i ven vinagre»: es diu de qui recomana moralitat i no la practica.—b) «Ni a consciències ni a bosses, no els facis els comptes» (Mall.).—c) «Consciència morta, justícia torta» (Men.); «Jutge de mala consciència, no pot fer bona sentència» (Mall.).—d) «Si consciència busques, pobre moriràs» (Val.).—e) «La consciència era verda, i un burro se la menjà» (Val.); «Sa consciència era verda i la se menjà un ase» (Mall.).—f) «La consciència fa com la goma: s'estira i s'arronsa» (Manresa).—g) «Molta diligència i poca consciència fan un home ric».
    Var. form.: ant. consciença (Ausiàs March xxxvii); vulg. concència (val.).
    Fon.: kunsiέnsiə (pir-or., or., men.); konsiέnsiɛ (Ll.); konsiέ̞nsia (Val.); konsiέ̞nsi (Mall.); kunsiέnsi (Eiv.); konsénsiɛ (Balaguer, Fraga, Granadella, Gandesa, Sueca); konsέnsiɛ (Vinaròs); konsénsia (Tamarit de la L., Tortosa, Benissa, Patró); konsέnsia (Morella, Murvedre, València, Llíria, Biar, Beniarrés).
    Etim.: del llatí conscientĭa, mat. sign.