Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  consell
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONSELL (ant. escrit també concell).
I. m.
|| 1. Manifestació de parer sobre allò que altri ha de fer; cast. consejo. On dret fer-li podré o consel segons sa uolentad, doc. dels anys 1010 a 1035 (BABL, vi, 382). L'abadessa demanà de consell a les dones, Llull Blanq., c. 20. No sabia qual conçeyl se presés, per la gran angoxa de pensaments en los quals era, Llull Gentil, pròl. E nós dixem-los que conseyl hi podien pendre, Jaume I, Cròn. 57. Consell haveu dat a qui no'l demana; per fur d'aquest regne, dos sous li deveu, Proc. Olives, 233. Per tal que ab conseyll del dit abbat ell donàs penitència, Eximplis, i, 157.
|| 2. ant. Direcció, regit, pensament encaminat a dirigir l'acció. Els metges a la malaltia no li porien dar conseyl, doc. a. 1310 (Miret Templers 375). No sabem donar consell a llur necessitat, Muntaner Cròn., c. 54. En una barcha que venia aygua avall tota sola sens consell, doc. segle XIV (BSAL, x, 55). La fembra ha flach consell, Egidi Romà, ll. 1, pt. 2a, c. 7.
|| 3. Reunió de persones per a aconsellar qualcú o per a discutir i resoldre el que s'ha de fer (especialment en assumptes d'interés públic); cast. consejo.Consell de Cent: corporació composta de cent persones, instituïda pel rei En Jaume I per al règim municipal de Barcelona i altres poblacions importants de Catalunya. Consell d'Estat: alt cos consultiu que entén en els negocis més importants de l'Estat. Consell d'Administració: conjunt de persones que dirigeix la marxa administrativa d'una entitat comercial, d'una família, etc. Consell de família: reunió de persones que intervenen legalment en la tutela d'un menor o d'un incapacitat. Consell comunal: corporació municipal (Andorra). Consell General: el Parlament d'Andorra, presidit pel Síndic i procurador general d'aquelles valls. Consell de Ministres: reunió dels ministres que formen un Govern. «Ajustar consell»; «reunir consell»; «convocar a consell»; «tenir consell». Lo vasall, aitant com l'onrat rey li fa honor... e'l met en son consell e li diu sos secrets, Llull Cont. 349, 27. Can uiren nostre conseyl que nós érem enganats, Jaume I, Cròn. 16. Tingueren-ne molts e diversos concells en la casa de la confraria, Pere IV, Cròn. 64. Negú no gos tenir ne aiustar conceyll, doc. segle XIV (Priv. Ordin. Valls Pir. 220). Per vigor de una provisió feta en concell dijous festa de la Ascensió, doc. a. 1405 (Miret Templers 590). Se ha dilatat fins vuy el juntar dit Gran y General Concell, doc. a. 1650 (Hist. Sóller, ii, 979).
II. topon. a) Vila de 1.807 habitants, situada a 21 km. al NE. de Palma (Mall.).—b) Consells: antic nom de lloc del poble de Foixà (Baix Empordà).—c) Nom que els maonesos donen al poble de Sant Lluís (Men.).
    Loc.
—a) Anar de consell: anar de secrets, parlar a cau d'orella (Empordà).—b) Posar en consell una cosa: fer-la pública perquè tothom la sàpiga (Aladern Dicc.).—c) Entrar en consell: posar-se a la raó, deliberar, admetre discussió.
    Refr.
—a) «Un bon consell val molts diners».—b) «Si has de prendre consell, pren-lo del vell» (Mall.); «Si vols prendre bon consell, pren-lo sempre d'home vell» (Cat.); «Del ric el remei, del vell el consell» (Manresa).—c) «Si vols anar bé, pren el consell d'un ase» (Mall.).—d) «De consells no en vagis fart, i tu pren la millor part» (Mall.).—e) «Qui pren consell d'ell mateix, ell tot sol se'n penedeix» (Tarr.).—f) «Consell sense remei, caga't en ell» (Barc.); «No necessitam consells, sinó remeis» (Men.); «Qui dóna consells, dóna pas pa» (Ross.).—g) «De sembrar i casar, consells no vulguis donar» (Cat., Bal.)—h) «Dónes consells, i en vols per tu» (Mall.); «Vol donar consell, i la casa li cau»: es diu d'aquells qui pretenen encaminar els altres, i no es saben regir a ells mateixos.—i) «Cosa feta, consell dat»: és diu a aquells qui demanen consell quan ja han precipitat les coses i han fet impossible el remei (Urgell, Segarra).—j) «El millor consell, el que t'ixca del cervell» (Maestr.).—l) «Molts germans en un consell, el blanc fan tornar vermell» (Cat.).—m) «Lo consell muda el vell» (Val.).—n) «A Consei, el dimoni no hi trobà remei»: es diu al·ludint a la vila de Consell (Mall.).—o) «A Consei se'n foten»: es diu al·ludint al poblet de Sant Lluís (Men.).
    Fon.:
kunsέʎ (Ross., Barc., Gir., Tarr.); konséʎ (occ., val.); kunsέј (Empordà, Maó); konsə́ј (Mall.); kunsə́ј (Ciutadella, Eiv.).
    Etim.:
del llatí consĭlĭum, mat. sign. La forma concell, amb c en lloc de s, prové de la influència del llatí concĭlĭum, ‘reunió, concili’ (cf. les dobles formes castellanes consejo i concejo). Realment trobam usada en català antic la forma concell, presa evidentment de concĭlĭum, amb el significat de ‘concili’ (cf el text de Boades, Feyts 73: «Se'n faeren molts concells en moltes bandes e en Toledo, hon se'n faeren bones ordonances y regles per lo bon regiment de la sancta sgleya de Spanya»); però en general es poden atribuir a consĭlĭum els significats en què trobam usats quasi sempre els mots consell i concell.