DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONSERVA f.: cast. conserva.
I. || 1. nàut. Comboi, unió de dues o més embarcacions que naveguen plegades per a mútua defensa. Anar de conserva: navegar formant comboi. El capelà qui venc en conserva del missatge damunt dit, doc. a. 1313 (Capmany Mem. iv, 58). Los dits capitans feren lur conserva ab lo dit Alfonso Joffre per XX dies, doc. a. 1315 (ibid. ii, 75). Dites galees... vaien en conserva ab les quatre galees de la ciutat de Barcelona, doc. a. 1359 (ibid. iv, 128)
|| 2. Companyia, unió de persones per a accions comunes. Anar de conserva: anar plegats i d'acord, especialment per a coses secretes o negocis poc nets (es deia a Mallorca en el segle passat) Ni'l vell ab la joue, ni'l joue ab la vella, | no poden soldar; | conserua semblant en tot temps perilla, Proc. olives 1257.
II. Substància alimentícia o medicamentosa mesclada amb gran quantitat de sucre, d'oli, de vinagre o d'altre ingredient que la faci conservar llarg temps sense corrompre's. E puix que d'aquelles se'n fa sobrefusa | ab fina conserua que mou l'apetit, Proc. olives 682. Moltes castes de viandes... ben compostes entre flors, pastes, conserves, confitures y vi, Rosselló Many 236.
    Fon.: kunséɾβə (Barc.); konséɾβa (Val.); konséɾva (Cast., Al.); konséɾvə (Mall.); kunséɾvə (Men.).
    Etim.: postverbal de conservar.