DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONSERVAR v. tr.: cast. conservar.
|| 1. Guardar una cosa del perill de desaparèixer o de fer-se malbé. Déu és omnipotent, e no solament nos ha creats, mas conservats, Pere IV, Cròn. 18. Una caxa per ops de tenir e conservar les scriptures, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli). Defen-los e conserua-los de lurs enemichs, Vida St. Anthiogo 27. Alguns fan bullir la llet ab all y seba y la conserven per lo ús, Agustí Secr. 151. Especialment: a) Arreplegar i guardar riquesa. Tot quant los prelats conseruauen e stojauen e en tresaur metien, emblauen e robauen e tollien als pobres de Christ, Llull Felix, pt. viii, c. 63.
|| 2. a) Mantenir, no deixar perdre. La calor no bastaria per si a conservar sanitat en lo cors menys de humiditat, Llull Cont. 340, 26. No'ls plau priora | dona sabent | ni qui conserve | en pau, amor, | lo monestir, Spill 5556. Tot ho conserv ben notat, Penya Poes. 60.—b) No perdre; mantenir. Memòria és una virtut que conserua les formes resebudes, Eximplis, ii, 350. Conserva de ses fulles l'eterna primavera, Costa Poes. 43.—c) refl. Subsistir, seguir existint. L'altar major i els dos laterals, únics que's conserven, són gòtics, Verdaguer Exc. 37.
|| 3. Mantenir en un determinat estat o manera d'esser. Vostre senyor Déu tot poderós vos conserve en longa sanitat, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli). Y algun hora a Déu pregar vos conserue en son seruir, Cons. casada 40. a) refl. Treballau en conseruar-uos en un bon predicament, Cons. casada 16. Conserveu-vos-hi!: fórmula de comiat, com si diguéssim: conserveu-vos en l'estat actual de salut. (or.).
    Loc.
—Déu (o tal sant) us conservi (tal cosa): fórmula de cortesia per expressar desig que l'interlocutor continuï gaudint de l'actual benefici. Si jo tingués uns ulls com vostè, cregui'm: me'ls estalviaria,—Santa Llúcia els hi conservi!, Pons Auca 80. Déu vos conservi s'humor, Roq. 6.
    Fon.: kunsəɾβá (Barc., Gir.); kunsəɾvá (Tarr., Men., Eiv.); konseɾβá (Ll., Tortosa, Maestr.); konseɾváɾ (Cast., Al.); konseɾβáɾ (Val.); konsəɾvá (Mall.).
    Conjug.: regular segons el model de cantar.
    Etim.: del llatí consĕrvāre, mat. sign.