DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONSIDERAR v.: cast. considerar.
|| 1. Pensar, examinar atentament en tots els aspectes. (Generalment usat com a tr., però també com a intr.). Felix considerà molt en les paraules que'l bon hom li dehia, Llull Felix, pt. i, cap. 1. Dementre consideraua en esta manera sos ulls foren en làgremes e en plors, Llull Gentil 5. Tanta differència hi ha de la raó moral a la speculativa, quant del veure al considerar, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 1. Quant son oncle vèu y considerà en si mateix que aquell cavaller tenia tanta forza, Comalada Pierres Prov. 39. David el front inclina, sumís a la sentència, i considera l'arbre d'aquella descendència, Alcover Poem. bíbl. 72.
|| 2. Posar atenció; tenir en compte (per a obrar). Lo dit rey..., no considerant la faeltat de què era tengut al rey d'Aragó, donà al dit rey de França favor e passatge, Pere IV, Cròn. 112. Va pregar que per la naturalea que li'n deuien, considerant los grans dampnatges que'ls sarraïns de València fahien, li'n volguessen fer valença per faer-los guerra, Boades Feyts 331. Si consideraues les sues nobleses tu lo stimaries més, Paris e Viana xi.
|| 3. Examinar sota un o altre aspecte. Mal és considerat en dues maneres: la vna és mal de colpa, la altre és mal de pena, Llull Gentil 73. Es cosa notadora que l'hom pot esser considerat en dues maneres, Genebreda Cons. 90.
|| 4. Judicar una cosa, formar-ne un concepte determinat. Criades virtuoses... arriban a esser considerades com a part de sa matexa família. Roq. 26. S'anaven acomodant a aquella vida fins al punt de considerar-s'hi feliços, Pons Com an. 144. Jo considerava son procedir com una virtut més, ibid. 69. Avui se considera que acaba l'any per tots aquells que fan compte o fan talla, Serra Calend. folkl. 225.
|| 5. Fer cabal (d'una persona) pel seu mèrit real o suposat. Més considerat és aquell qui més to se dóna, Ignor. 23.
    Fon.: kunsiðəɾá (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); konsiðeɾá (occ., Maestr.); konsiðeɾáɾ (Cast., Val., Al.); konsiðəɾá (mall.). Vulgarment es pronuncia sovint considirar.
    Conjug.: regular segons el model per cantar. En les formes rizotòniques, l'accent es carrega damunt la e.
    Var. form.: consirar.
    Etim.: pres del llatí considĕrāre, mat. sign. || || 1, 2, 3. El verb llatí té com a significat primari el de ‘mirar atentament (amb els ulls materials)’; aquest significat no sembla haver-se conservat en català; cal considerar un llatinisme la frase que posa el diccionari de Lacavalleria: «Avent-lo considerat de cap a peus, ell feu, etc. Cum illum penitus aspexisset, fecit, etc.».