DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONSIGNA f.: cast. consigna
|| 1. Acte de consignar o entregar. La Consigna de certes rendas al capellà, Rúbr. Bruniquer, v, 37. Féu la consigna dels rèddits de sos béns, doc. a. 1800 (Segura Hist. Sta. Col. 109).
|| 2. Lloc on es dipositen provisòriament els equipatges, en les estacions ferroviàries i en els molls marítims.
|| 3. Orde que es dóna a l'encarregat de manar o vigilar, especialment en el que es refereix a deixar passar altra gent pel lloc guardat. Y'ls moros la consigna cumplexen bé, Costa Agre terra, 38. Perque'l que'm traspassa la consigna és víctima del meu xuxo, Vilanova Obres, iv, 221. Donchs jo respecto la consigna, id. ibid. xi, 11. a) Més especialment, la contrasenya o mot d'ordre que ha de conèixer el qui vol passar per determinats llocs sotmesos a vigilància militar.
    Fon.: kunsíŋnə (or.); konsíŋna (val.); konsínnə (mall.).
    Etim.: derivat postverbal de consignar.