Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  consignar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONSIGNAR v. tr.
|| 1. ant. Senyalar, indicar: cast. señalar. Deuen-se comanar aquels diners en vn loc segur e conssignat, Cost. Tort. VII, v, 3 Dels navegants sou ferma tremuntana | que sens peril, al qui bé la demana, | lo port segur de paradís consigna, Trobes V. Maria, [146]. En totes les batalles qui's faran en tot lo temps per la magestat sua consignat, Tirant, c. 60.
|| 2. Posar per escrit, fer constar (principalment amb caràcter oficial); cast. consignar. Consigna en lo inventari la cantidat, Penya Mos. iii, 24 Y ja la crítica ha pogut notar y consignar el fet de que la publicació... constituís realment un èxit, Obrador Arq. lit. 92.
|| 3. Assignar el destí (a una cosa); destinar (a un fi) una cosa que es dóna, que s'envia, etc.; cast. consignar. E li consignaua sobre totes les illes cent mília ducats de renda, Tirant, c. 451. Especialment: a) Enviar (mercaderies) a mans d'un corresponsal. Ha carregat e a vós consignat hun baló en què ha sis draps, dar-l'eu a qui él vos dirà... Vos he consignadas dos gerretas de olivas... las quals dareu al dit Mascaró, doc. a. 1505 (Boll. Lul. x, 302).—b) Depositar judicialment l'import d'una cosa que es deu. Lo deutor és solt de la obligació de tot lo deute e de les usures..., axí bé de les passades, si les consigna, com de les esdeuenidores, Cost. Tort. XIII, v, 3.
|| 4. Retenir algú com a mesura d'ordre; privar de sortir. «La tropa ha estat consignada a les casernes» (Fabra Dicc.). És accepció presa del francès.
    Fon.:
kunsiŋná (Barc.); konsiŋnáɾ (València); konsinná (Mall.).
    Etim.:
pres del llatí consĭgnāre, mat. sign. || 1, 2, 3.