DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONSISTIR v. intr.
Tenir la seva essència (en una cosa); cast. consistir. Lo redreç de la mercaderia, en què gran part consisteix la negociació dels corals, doc. a. 1491 (Capmany Mem. ii, 300)Encara nos diversifican les coses que consisten en lo soffrir, Albert G., Ques. 83. Pus en vna y altra cosa consistex specialment lo benefici, Ordin. Univ. 1629, fol 24. La cerimònia consistia principalment en un bon dinar, Serra Calend folkl. 85.
    Fon.: kunsistí (or., men.); konsistí (occ., mall.); konsistíɾ (val.).
    Conjug.: regular segons el model per partir. En el català antic es troben formes no incoatives, com se veu en la frase que hem citada d'Albert G. Ques 83.
    Etim.: pres del llatí consistĕre, mat. sign.