Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure1. consolador
veure2. consolador
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

1. CONSOLADOR, -ORA m. i f.
Que consola; cast. consolador. Consolador senyor de la mia pensa, Llull Cont., c. 329 E dels dexebles | en la fe febles, | confirmadora, | consoladora | de tots molt bť, Spill 11872 Verge consoladora dels desconsolats, Eximplis, ii, 204. Especialment: a) f. Pit de la dona que cria, en quant atura l'infant de plorar. ęEl xiquet plora molt; trau-li la consoladora i callarŗĽ (Oropesa).
††††Fon.:
kunsuləūů (or., men., eiv.); konsolaūů (occ.); konsolaůɾ (val.); konsoləūů (mall.).
††††Etim.:
del llatŪ consŏlātōre, mat. sign.

2. CONSOLADOR, -ORA adj.
Que s'ha de consolar o es pot consolar; cast. consoladero, consolable.