Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure consolatge
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

CONSOLATGE m.
Dret que els mercaders paguen al seu cÚnsol en paŪs estranger, damunt les mercaderies desembarcades en el port de residŤncia del dit cÚnsol; cast. consulaje. Es tengut quascun consol que faÁa lealment; e si ell consent maluestat, deu perdre les sues parts e'l consolatge e deu esser marcat al front, Consolat, c. 333. Tots los gastos necessaris..., comprŤs el consolatge, doc. a. 1781 (Rev. Men. xix, 143).
††††Etim.:
derivat de cÚnsol amb el sufix -atge que era usual per a formar noms de tributs (peatge, pontatge, etc.).