Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  consolda
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONSOLDA (i sa var. dial. consolva). f.
|| 1. imatge  Planta de la família de les borraginàcies, Symphytum officinale L.; cast. consuelda, consuelda mayor Dar-li-n'as d'aquella aygua a beure ab rouells d'ous e ab gingebre e consolda maior e girofle, MS Klag. segle XIV, 11. Preneu de la consolda qui és bona per a les trencadures, Anim. caçar, 26 vo. Prenets plantatge, consolda maior, cleda, argila vermella, Flos medic. 160 vo. Té l'arrel carnosa, fusiforme, ramificada, no tuberosa; la tija de 40 a 80 cm., robusta, dreta, amb fulles aspres, les inferiors ovato-oblongues, les superiors estretament lanceolades; les flors violades, rosades o blanquinoses. Es coneix amb el nom especial per consolda major per distingir-la de les altres espècies del mateix nom.
|| 2. Planta borraginàcia, Symphytum tuberosum L.; cast. consuelda menor. Té l'arrel carnosa, poc ramificada, tuberosa; la tija de 30 a 50 cm., dreta, primeta, angulosa; les fulles primes, aspres, les inferiors ovades, les del mig lanceolades, i les superiors sèssils i estretament decurrents, les flors blanques-grogoses. Es diu simplement consolda o més especialment consolda menor.
|| 3. Planta de la família de les labiades: Ajuga reptans L. (Cat. or.); cast. consuelda media, búgula. És perenne, de rizoma truncat, tija dreta de 10 a 40 cm., fulles ovato-oblongues, flors blaves i a voltes rosades o blanques. Els botànics li donen el nom especial per consolda mitjana.
|| 4. imatge  Planta crassulàcia: Sempervivum tectorum L.; cast. hierba puntera, siempreviva mayor. És perenne, de tronc robust i dret, de 20 a 50 cm. fulles transovato-oblongues, acuminato-mucronades, i flors d'un rosa pàl·lid. Es fa per les parets i teulades, des del litoral català al Pirineu, i es troba també a Mallorca.
|| 5. Planta ranunculàcia: Delphinium consolida L.; cast. consuelda real, espuela silvestre. Es troba a Mallorca i València.
|| 6. Consolda roja: planta rosàcia, Potentilla Tormentilla Neck. (Montseny, Guilleries); cast. sieteenrama, consuelda roja (Flora Cat. ii, 271). La consolda vermeia (Mall.) és la Potentilla subacaulis, segons Barceló Flora.
|| 7. imatge  Consolda sarraïnesca: planta de la família de les compostes: Solidago virga aurea L.; cast. consuelda sarracena.
|| 8. imatge  També s'anomena abusivament consolda, en algunes regions catalanes, la planta Lilium Martagon; cast. azucena silvestre.
    Fon.:
kunsɔ́ɫdə (pir-or., or.); kunsɔ́ɫβə (or.); kunsɔ́ɫvə (men.); konsɔ̞́ɫvə (mall.); konsɔ́ɫβa (val.); konsɔ́ɫta (Maestr., Val.).
    Var. form.:
consolva, consolta, i la forma erudita consòlida.
    Sinòn.:
|| 1, matafoc, sempreviu, orella d'ase;— || 4, herba puntera, matafocs, herba de foc, raïm de sapo, orellana;— || 5, esperó de cavaller;— || 7, vara d'or;— || 8, lliri.
    Etim.:
del llatí consŏlĭda, mat. sign.