DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONSONAR v. intr.
Tenir consonància; cast. consonar. Aytant és just l'hom quant a ley consona, Febrer Par. xix, 88.
    Fon.: kunsuná (pir-or., or., men., eiv.); konsoná (occ., Maestr., mall.); konsonáɾ (Cast., Val., Al.).
    Etim.: pres del llatí consŏnāre, mat. sign. (originàriament, ‘sonar junts’).