Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  constant
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONSTANT adj.
Perseverant, que no cessa d'esser el mateix; que no canvia; cast. constante. Molt fon maravellada Natana del constant coratge de Blanquerna, Llull Blanq., c. 6. Donch sia constant y no transitòria en vós eternal aquella memòria, Passi cobles 80 Sereu ferma y constant en totes les virtuts, e perseuerareu en elles fins a la fi, Villena Vita Chr., c. 3. Los astres tenen llurs cursos constants y reglats, Lacavalleria Gazoph. Fruyt d'un trebay constant y d'una aplicació continuada, Ignor. 40. Especialment: a) f. Quantitat que conserva el mateix valor dins un problema. || Constant: nom propi d'home. Tres fills seus appellats Constantí, Constant, Constanci, Boades Feyts 47.
    Fon.:
kunstán (pir-or., or., eiv.); konstán (occ., val.); konstánt (val., mall.); kunstánt (men.).
    Etim.:
pres del llatí constante, mat. sign.