DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONSTANT adj.
Perseverant, que no cessa d'esser el mateix; que no canvia; cast. constante. Molt fon maravellada Natana del constant coratge de Blanquerna, Llull Blanq., c. 6. Donch sia constant y no transitòria en vós eternal aquella memòria, Passi cobles 80 Sereu ferma y constant en totes les virtuts, e perseuerareu en elles fins a la fi, Villena Vita Chr., c. 3. Los astres tenen llurs cursos constants y reglats, Lacavalleria Gazoph. Fruyt d'un trebay constant y d'una aplicació continuada, Ignor. 40. Especialment: a) f. Quantitat que conserva el mateix valor dins un problema. || Constant: nom propi d'home. Tres fills seus appellats Constantí, Constant, Constanci, Boades Feyts 47.
    Fon.: kunstán (pir-or., or., eiv.); konstán (occ., val.); konstánt (val., mall.); kunstánt (men.).
    Etim.: pres del llatí constante, mat. sign.