DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONSTAR v. intr.: cast. constar.
I. Estar compost. Pera que's sàpie de què persones conste y está formada dita Vniversitat, Ordin. Univ. 1629, f. 15. Tota s'obra constarà d'unes 80.000 pàgines, Ignor. 28.
II. unipers. Esser cert i manifest La confirmarà si li constarà que la elecció segons se deu sie estada feta, doc. a. 1505 (Miret Bech oques, i, 78). E pagar tot lo que per resta de aquells constarà esser debitors, doc. a. 1599 (Col. Bof. xli, 384). Assò consta per son testimoni, Lacavalleria Gazoph. No pot ser, protesto: que consti!, Vilanova Obres, xi, 38. Constar en acta: estar consignat en l'acta d'una sessió. Fer constar: declarar amb tota certesa, fer manifest. Actualment, el subjecte de constar en aquest significat és la cosa certa o manifesta; antigament es troba construït el verb com a impersonal unit amb el nom de la cosa per medi de la preposició de: De les quals tinga a constar y ferse relatió, Ordin. Univ. 1596, fol 50. Perque conste del llegitim impediment, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli). Constar en blanc i en negre: esser provat documentalment, amb totes les garanties (Barc., Lluçanès). No hi val dir que tens los pares al cementiri; ha de constar en blanch y en negre!, Vilanova Obres, xi, 64.
    Fon.: kunstá (pir-or., or., men., eiv.); konstá (occ., Maestr., mall.); konstáɾ (val.).
    Etim.: pres del llatí constāre, mat. sign.