DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONSTEL·LAR v. tr.: cast. constelar.
|| 1. Sembrar d'estrelles; adornar d'estrelles. Constelant tota la terra | d'unes estrelles | que el cel no'n té de més belles, Verdaguer Flors 18.
|| 2. met. Omplir de petites lluentors. Caigué una polsina de fòsfor, que constel·là l'ombra sota els nostres abrics, Ruyra Parada 38.
    Fon.: kunstəɫɫá (Barc.); konsteɫɫáɾ (Val.); konstəɫɫá (Mall.). Sobre la pronúncia vulgar, cal observar el mateix que hem dit a l'article constel lació.
    Etim.: format damunt l'adjectiu llatí constellātus, ‘ple d'estrelles’.