Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  constitució
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONSTITUCIÓ f.: cast. constitución.
|| 1. Acte i efecte de constituir. Que vegen la mia heretat que a mi donest ans de la constitució del món, Serra Gèn. 197.
|| 2. Manera d'estar constituït o format un ésser, una cosa. Esser de bona constitució: tenir bona complexió, esser robust i sà.
|| 3. Llei dictada per al règim d'un Estat o corporació. Fort me marauell de la constitució que hom ha feta als juheus, que si's convertexen, que's despullen de tot quant han, Llull Felix, pt. i, c. 11. Aquest usatge ho constitució stablí lo senyor rey N'Amfós, Usatge 142 (Anuari IEC, i, 307). Constitucions que sien feytes de nouell, tota hora s'entenen e's deuen entendre als feyts esdeuenidors e no als passats, Cost. Tort. I, xi, 1. Com stiga per constitucions de Cathalunya, doc. a. 1585 (Col. Bof. viii, 490).Especialment: a) Conjunt de disposicions generals que forma la llei fonamental d'un Estat o d'un país. Tenim una constitució y encara hem de fer es poble, Roq. 2.
    Loc.

Jurar la Constitució: retre's, cedir (Vendrell).
    Fon.:
kunstitusió (pir-or., or., men., eiv.); konstitusió (occ., val., mall.). En la pronúncia ràpida i vulgar, la primera síl·laba es pronúncia kus- o kos-, suprimint la n.
    Etim.:
pres del llatí constitūtiōne, mat. sign. || || 1, 2.