DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONSTITUIR v. tr.: cast. constituir.
I. Posar, situar. a) jurispr. Constituir-se: comparèixer, presentar-se a tal o tal lloc. Aprés que fuy entrat dins, constituït en lo consistori dels presidents infernals, Metge Somni iii.—b) ant. Constituït: situat (parlant fins i tot de coses inanimades). Pusca forçar tots e sengles lochs dins la dita vegueria constituïts, doc. a. 1367 (arx. de Montblanc). Tota aquella pessa de terra camp de sembradura, constituït a Rimentol, doc. a. 1486 (arx. episc. de Vic). Devant la capella dins dit castell constituïda e edificade, doc. a. 1523 (Alòs Inv. 30). Ab casa o casal ab molí fariner en aquell constituhit ab sos arreus, Canyelles Descr. 126.—c) ant. Posar en tal o tal situació. E bé que fos en tendra edat constituït, no menys li viu los ulls molt resplandents, Curial, i, 1. Són constituïts e posats entre infinits perills, Villena Vita Chr., c. 58. Los homes... en la vellesa constituhits, axí com a serps se encubren, Isop Faules 2 vo.
II. Establir en tal o tal situació legal. Constituir qualcú en dignitat: conferir-li autoritat. Constituir qualcú (en) tal o tal càrrec: conferir-li tal o tal càrrec, nomenar-lo, designar-lo per a exercir un càrrec. Constituir-se presoner: retre's com a presoner, entregar-se. E puix constituhim nostres procuradors a rebre generalment homenatges, Pere IV, Cròn. 151. Que negun constituït en l'offici de nostra boteylaria... no puga ignorància allegar, Ordin. Palat. 20. Havem elegit, constituït e posat l'honrat n'Arnau de Vallseca... en cònsol dels catalans, doc. a. 1382 (Capmany Mem. ii, 162). Qui s'obliguen e's constituesquen principals prometedors, doc. a. 1393 (Col. Bof. viii, 430). Que'ls confrares... puxen constituir síndich o síndichs als fets o negocis, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli). Se constituí home soliu e afogat del loch de Amella, doc. a. 1452 (Miret Templers 574). He offeses totes les creatures sues e les he constituydes enemigues mies, Villena Vita Chr., c. 13. Confessant yo esser home, me constituïxch peccador, id. ibid., c. 103. A la gent indiana, de la qual te constituexch patró e gouernador, id. ibid., c. 259. Les persones posades en la terra no constituïdes en dignitat, Ordin. Univ. 1638, f. 12. Si algunes persones, no essent constituïdes en orde sacerdotal, han celebrat missa, doc. a. 1735 (Hist. Sóller, ii, 969).
III. Assignar, destinar legalment. Lo terme a mi constituït per nostre Senyor Déu a viure, finí aquella hora, Metge Somni i. Als quals saigs sia constituït, per cascuna penyora que faran, quatre diners, doc. a. 1418 (Col. Bof. xli). Aprés constituiren al dit Miquel salari de L lliures, Ardits, i, 255 (a. 1427). Li constituhí en dot la mitat de dita casa, Inv. Bertran.
IV. || 1. Instituir; establir una cosa en la seva organització essencial. Pregam que per ells fos constituyda special oració, la qual diguessen a certes hores per Nos, Pere IV, Cròn. 182. En lo fust de la creu haueu constituït la batalla vostra, Villena Vita Chr., c. 202. Lo orde de la Garrotera... és stat constituït ab virtuoses leys de Caualleria, Tirant, c. 83. Per tots los hòmens era constituyda e ordenada aquella ley, Villena Vita Chr., c. 200. Que sia constituïda almoyna o confraria en lo monastir, doc. a. 1459 (Col. Bof. xli).
|| 2. Compondre essencialment, formar, esser en essència. El sol fet d'admetre un subjecte ja constituïa un flagrant delicte d'infidelitat, Pons Com an., 125. Aquelles vuyt conferències constituïren un senyalat succés, Obrador Arq. lit. 72. Això del talent és una cosa de Déu dóna, que constitueix un deute i no un crèdit, Ruyra Parada 4.
    Fon.: kunstituí (pir-or., or., men., eiv.); konstituí (occ., Maestr., mall.); konstituíɾ (val.). En la pronúncia vulgar es pronuncia la síl·laba inicial kus- o kos-, suprimint la n.
    Conjug.: regular segons el model de partir.
    Etim.: pres del llatí constitŭĕre, mat. sign.