DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONSTRÈNYER (i graf. ant. costrènyer). v. tr.
|| 1. Estrènyer, fer més estret; cast. constreñir, estrechar. Lo fret enforteix e constreny los membres, Egidi Romà, ll. 2, pt. 2a, c. 15. Aytal legadura constreny los meats, Cauliach Coll., ll. 4, d. 1a, c. 1. Mos muscles que mouen aquelles parts se constrenyen, Albert G., Ques. 52. Se mouen molt dilatant e constrenyense, de què lurs nirvis reben detriment, id. ibid. 40.
|| 2. Reprimir, contenir; cast. reprimir. La libertat és pus costreta en religió, Llull Blanq., c. 39. Los hòmens han justs mèrits com constrenyen la natura del cors ab la natura de la ànima, Llull Arbre Sc. i, 177. La prouidència diuinal reffrena e constreny e endreça les coses vanes, Genebreda Cons. 212. Lo diable costrès los esperitz qui eren sobre fornicació e manà-los que anassen a la davant dita pucela, Sants ross. 48. Puix, en res ja no'ls constrenyen les nostres leys, Somni J. Joan 3036. Ell sab constrènyerse, ell sab dissimular, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Obligar, posar en necessitat (d'obrar contra el propi voler); cast. constreñir, obligar, forzar. No'l costrengué a ninguna cosa contrària d'aquelles que natura requer, Llull Blanq., c. 2. No han raó qui lur constrengua a fer obres contràries a natura, Llull Cont., c. 153. Sentència que sia donada d'aquel qui no sia jutge, no'l liga n'el costreyn ne deu esser menada a exequció, Cost. Tort. VII, iv, 3. Si bé lo teu gest constreny que't corone, Passi cobles 37. La pobresa me constreny de mendicar, Lacavalleria Gazoph.
    Fon.: kunstɾέɲə (Barc.); konstɾéɲeɾ (Val.); konstɾə́ɲə (Mall.).
    Conjug.: segons el model de plànyer, llevat del participi passat, que és constret (cf. estrènyer, estret).
    Etim.: del llatí constrĭngĕre, mat. sign.