DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONSULTAR v.
Demanar de parer o informació sobre una cosa; cast. consultar. a) intr. Stigué tota pensosa, volent consultar de esta fahena ab lo seu excellent Fill, Villena Vita Chr., c. 59. Entretant que fem tallar les imatges dels fets més memorables, consultant ab hòmens pròuidos, ha passat més de un any, Tomic Hist. conq., x. Llegides y ohides les lletres..., consultaren ab Isop de la imposició del nou tribut, Isop Faules, 17 vo.—b) tr., amb acusatiu de persona o cosa a qui es demana el parer. E sobre açò... consulten los astròlechs, los nigromàntichs, los fetillers e'ls devins. Metge Somni iii. Ab rahó dix un discret: “A fembra no consultar-la”, Cons. casada, 168. Amb sos uys consultaren sa mare, Roq. 32. Allà consult autors bons que parlen tan bé com puga parlar es mestre, Ignor. 47. David consulta l'oracle del Senyor, Alcover Poem. bíbl. 72.—c) tr. amb acusatiu de la cosa sobre què es demana el parer. Ells ho consultarien ab la comunitat, doc. a. 1653 (Segura Hist. Sta. Col. 107). Després de consultar-ho amb sa companyona, Pons Com an. 44. M'indicaven l'hora, i no tenia altre rellotge on consultar-la, Ruyra Parada 47.
    Fon.: kunsultá (pir-or., or., men., eiv.); konsultá (occ., Maestr., mall.); konsultáɾ (Cast., Val., Al.).
    Etim.: del llatí consŭltāre, mat. sign.