DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONSUMACIÓ f.
|| 1. Acte de consumar, de dur a acabament o perfecció; cast. consumación. Yo son ab vosaltres tot temps entro a la consumació del món, Evang. Palau 33. Consumació dels segles: la fi del món (en el llenguatge bíblic i eclesiàstic). Consumació del matrimoni. el primer acte carnal entre marit i muller.
|| 2. ant. Consumpció, destrucció lenta; cast. consunción. Esdevé lo cors del home en declinament, e ve en consumació tro a la mort, Llull Cont. 40, 5.
|| 3. El que una o més persones consumeixen a una casa de begudes, a un restaurant, etc.; cast. consumición. «Se n'han anat sense pagar la consumació». Eau de Botot? La tenim pas aquexa consumaciú, Saisset Bingn. don., 16. No tenirs diners per a pagar les consumacions, Soldevila Fanny 48.
    Fon.: kunsuməsiú (ross.); kunsuməsió (or., men., eiv.); konsumasió (occ., val.); konsuməsió (mall.).
    Intens. (del || 3): consumacionassa, consumacioneta. «Hem anat al cafè i hem fet una consumacionassa». «Per una consumacioneta de no-res fan pagar un dineral».
    Etim.: pres del llatí consummātiōne, mat. sign. || || 1, 2 El || 3 és un neologisme, imitació del francès consommation.