Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  consumar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONSUMAR v. tr.: I, cast. consumar; II, cast. consumir.
I. Dur a acabament, a perfecció. Consumar un sacrifici: realitzar-lo fins al final de la cerimònia. Consumar el matrimoni: tenir el primer acte carnal els units en matrimoni. Consumar un crim: cometre'l. Al consumar lo sacrifici insigne,... una hòstia consagrada els ofereix, Canigó ix. Tot s'ha consumat: tot s'ha acabat (paraules de Jesucrist en la creu). Encara me par que senta | el crit: Tot s'és consumat, Riber Sol ixent, 20.
II. ant. Consumir. a) En el sentit propi, de destruir a poc a poc. L'oli se clamà de la flama qui'l consumava, Llull Arbre Sc. ii, 414. Qual terra podia bastar a tant bestiar que aquella host consumava, Muntaner Cròn., c. 165. Qui solament vol hauer poder,... consuma e gasta molta riquesa, Genebreda Cons. 139.—b) fig., aplicat al temps: Despendre, gastar. Com en açò haguessen ya consumada la resta de la nit, a dormir se retiraren, Curial, i, 23.—c) fig., aplicat als sentiments: No podia parlar ab la Guelfa, de què tot en tot dins si mateix se consumaua, Curial, i, 36. Consuma's lo vell, que viu trista vida, Proc. olives 1893.—d) Destruir en general, devastar (terres), rompre (naus o construccions). Pensaren de consumar aquella encontrada, Muntaner Cròn., c. 233. En continent consumaren y desbarataren y meteren a fons cinch galeres, Pere IV, Cròn. 307.
    Fon.:
kunsumá (pir-or., or., men., eiv.); konsumá (occ., Maestr., mall.); konsumáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí consummare, mat. sign. El significat propi del verb llatí correspon al paràgraf I d'aquest article: dur a acabament, a perfecció. D'aquest sentit de ‘acabar’ es pogué derivar el de ‘destruir’, que es troba ja en llatí (cf. Th. Ling. Lat. iv, 604), i tal evolució semàntica degué esser facilitada per la semblança de consumĕre, ‘consumir’.