DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONSUMIR v. tr.: cast. consumir.
|| 1. Destruir una cosa, fer-la desaparèixer prenent-la com a aliment. En axí com lo foch ha natura per calor de donar passió e de consumir, Llull Cont. 312, 29. Con àngels se'n portauen una hòstia sagrada que un clergue dient missa volia consumir, Eximplis, ii, 220.
|| 2. Destruir per acció dissolvent, gastant, usant una cosa de manera que desaparegui. La calor natural consumí les grosses humors indigestes, Llull Felix, pt. vi, c. 3. Les galeas són dins breu temps consumides e destruides, doc. a. 1378 (Capmany Mem. ii, 151). Fo acordat que la host isqués contra lo castell Desffar qui és de mossèn Reybau de Corbera, per discipar e consumir ço del seu, Ardits, i, 53 (a. 1395). Agrimònia beguda ab ui consumeyx l'esplé, Tres. pobr. 60. Vaig sol y consumo l'hisenda que'm dexa la meva mare, Vilanova Obres, iv, 154. Dona Eufrasieta Combis, entre flochs y banderetes consumeix mitx patrimoni, Ignor. 70.
|| 3. Aplicat al temps, despendre, passar. Pensant mos mals, tot lo temps hi consum, Ausiàs March cxiv.
|| 4. fig. Fer perdre el vigor o la virtut per causa d'una intensa afecció física o moral. A Na Pepa, sa major, s'enveja la consumia, Ignor. 34. Aquella atloteta que trobarem malalta y consumintse dins es llit, Roq. 13. A vostè la fa riure, però jo m'hi consumeixo, Vilanova Obres, iv, 51. Espolsa la peresa que t'arna i et consum, Alcover Poem. bíbl. 90.
    Fon.: kunsumí (pir-or., or., men., eiv.); konsumí (occ., mall.); konsumíɾ (val.).
    Conjug.: regular segons els models de cosir i per partir. En la llengua escrita com en la parlada, admet les formes incrementades amb -eix- i les rizotòniques (jo consumo, jo consumeixo).
    Etim.: del llatí consumĕre, mat. sign.