DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONTAGIAR v. tr.: cast. contagiar.
|| 1. Transmetre un mal per contacte directe o indirecte
|| 2. refl. a) Transmetre's un mal.—b) Emmalaltir-se per contagi
|| 3. fig. Transmetre's un afecte, un sentiment, etc. «L'entusiasme es contagià a tota la concurrència».
    Fon.: kuntəʒiá (or., men., eiv.); kontaʒiá (occ.); kontaʤiáɾ (Cast., Al.); kontaʧiáɾ (val.); kontəʒiá (mall.).
    Conjug.: regular segons el model per cantar. En les formes rizotòniques l'accent no recau damunt la a, sinó damunt la i.
    Etim.: derivat de contagi.