Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  contar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONTAR (antigament escrit també comptar i comtar). v. tr.
Exposar fets (reals o suposats); narrar; cast. contar. Uench un sarrahí nadan a nos, e comtà'ns noues, Jaume I, Cròn. 59. Fom molt alegres per les bones noues que comptades nos hauien, Jaume I, Cròn. 111. Com Na Renart hac comptat lo eximpli, lo bou cridà e bruuolà, Llull Felix, pt. vii, c. 4. Me stegra volenters de contar aquestes coses, Muntaner Cròn., pròl. Mas en summa vos ho comptaré, id. ibid., 7. Segons que en lo present capítol dejús se comptarà, Pere IV, Cròn. 376. Exa rahó a mi la m'han contada, Somni J. Joan 453. E comptàli la senyora tot l'orde del seu sponsalici, Villena Vita Chr., c. 10. Sanct Johan contaua les coses pus largament, id. ibid., c. 227. Lo Comte... anà-se'n al rey de França e comptàli tot lo cas, Tomic Hist. 96. Ara manca contar lo millor, Penya Poes. 42. Un a l'altre contant-se l'homicidi, | mal de contar amb ses arpades llengües, Canigó x. Representan las estacions del any, segons contan, Pons Auca 134. | ploroses les dones de servei | li conten la repulsa del marit, Alcover Poem. bíbl. 55.
    Loc.
—a) Contar per menut, o fil per randa, o punt per punt, o punt per agulla: contar amb tots els detalls, sense deixar res. Dolça Festa mia, comença'm a comptar per menut totes les coses que vist des que partist d'ací, Curial, ii, 72. Tot els ho vullch contar punt per agulla, a ús y costum de bon llaurador, Rond. de R. val. 49.—b) Contar la neta d'una cosa: fer-ne relació exacta, dir ne la veritat detallada (Mall., Men.). Ja que pretens esser gran, | jo te'n contaré la neta, Penya Poes. 263.—c) Contar més pa que peix: narrar una cosa amb exageració, fent-la més grossa del que és en realitat.—d) Contar-la, o contar-ho: conservar la vida, sortir amb vida d'un perill. D'un que està malalt de mort, es diu: «No la contarà», o «No ho contarà». «Ja farà prou si ho conta»—e) «I a mi, ¿què em contes?»: es diu al qui va a queixar-se a un altre que no es considera obligat a escoltar-lo.—f) Ves a contar ho a ta tia (Cat., Val.); Ja ho contaràs a sa padrina (Mall.): ho diu el qui no creu allò que un altre li conta.—g) N'hi ha per a contar-li-ho al pare rector!: es diu d'una cosa grossa, quasi increïble (Val.); en castellà, hay para contárselo al cura.—h) Conta'n una i plega!: ho diuen a un qui té anomenada de mentider, quan vol començar a parlar (Cat.).—i) Contau-m'ho a mi ...!: ho diu el qui per pròpia experiència sap massa d'un assumpte, quan un altre li'n vol donar notícia (Mall., Men.).
    Fon.:
kuntá (pir-or., or., men., eiv.); kontá (occ., Maestr., mall.); kontáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí cŏmpŭtāre, ‘comptar’. Es, doncs, la mateixa etimologia de comptar ‘enumerar’, amb canvi de significat, explicable pel fet que el qui conta o narra va dient ordenadament, o sia, enumerant, els incidents i circumstàncies que constitueixen un succeït. La relació semàntica entre ‘enumerar’ i ‘narrar’ es veu en el següent passatge de Ramon Llull, on es posa el verb comtar llaors (=contar lloances) en relació amb comtadors de diners: «Més són los libres on hom escriu e més són los escrivans qui escriuen e més són los comtadors de diners, que no són los hòmens qui comten vostres laors» (Llull Cont. 284, 7). És un canvi de significat que s'observa en totes les llengües romàniques i en l'alemany erzählen, ‘narrar’, que és derivat de Zahl, ‘nombre’. Comptar i contar són, doncs, originàriament, una mateixa paraula, i ambdues grafies eren usades indistintament pels escriptors antics, com s'ha vist en les cites d'ambdós articles; modernament s'ha establit la norma d'escriure comptar en el sentit de ‘enumerar’ i contar en el sentit de ‘narrar’, a la manera que el francès distingeix els significats amb les grafies compter i conter.