Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  contemplar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONTEMPLAR v.: cast. contemplar.
|| 1. Mirar atentament absorbint-se en la vista de l'objecte. Absalon no té deport en contemplar sa bellea, Cobles Mort. Tot contemplant l'estelada, Costa Poes. 19 Y la portada contemplen per son geni dibuixada, Canigó xi.a) modernament es pot usar com a pronominal (a imitació per mirar-se una cosa): Ha agafat un retrato i se l'ha contemplat una bona estona, Pons Com an., 55.
|| 2. Considerar; pensar atentament i en tots els aspectes. (En aquest sentit es pot usar com a tr. i absolutament regint la preposició en). Per tal que recreàs sa ànima e son cors en lo boscatge contemplant Déu, Llull Felix, pt. v, c. 1. Hom se muda de les vanitats d'aquest món, e va hom a contemplar en vós en la vostra glòria, Llull Cont. 105, 5. Qui vol adorar e contemplar la vostra divinal essència gloriosa, cové que la ador e la contemple ab la sensual figura d'oració e ab la entellectual, Llull Cont. 318. Aquí contemplaua les excellències diuinals, Villena Vita Chr., c. 4. Torn fer oració e contemple en les obres dels patriarches e dels prophetes, Eximplis, i, 17.
|| 3. Complaure en tot, donar tots els gusts i satisfaccions; cast. mimar, contemplar. «Aquesta criatura la contemplen massa» (Barc., Penedès, Camp de Tarr., Maestr., Bal.). Sa padrina y ses veynades el contemplan, el giran y manyuclan, Ignor. 13. La Emília, xamosa com may, se desfeya pera contemplar-lo, Pons Auca 159. S'afanyaria per ella, l'amoixaria, la contemplaria, Pons Auca 179.
    Fon.:
kuntəmplá (pir-or., or., men., eiv.); kontemplá (occ., Maestr.); kontempláɾ (val.); kontəmplá (mall.).
    Etim.:
del llatí contemplare, mat. sign. || || 1, 2.