Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  contenir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONTENIR v. tr.: cast. contener.
|| 1. Tenir, encloure dins seu. Les caxes contenen més de tresor com són plenes d'or e d'argent... que no fan com contenen en si moneda composta d'argent e de coure, Llull Cont. 315, 28. Per ço que vostres paraules contenguen veritat, Llull Blanq., c. 48. Aprouassen aquelles costumes qu'els parrien bones, e reprouassen aquelles que contenrien peccat, Cost. Tort. I, pròl. Ses sals de cals o magnèsia que contenen ses aygos, Ignor. 8. Si contenen veritat sencera aquestes paraules, Alcover Cont 37.—a) refl. Estar contingut; anar inclòs. En la liçó... se contenia que la pluja se engendraua sus alt en l'àer, Llull Felix, pt. iii, c. 7. Tramès unes letres al rey, en les quals letres se contenien estes paraules, id. ibid. iii, 2. E coylí de les flors a prouar l'article que's conté aprés aquest, Llull Gentil 166. Per los tres prohòmens elets en aquest fet axí com devall se conté, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 267).
|| 2. Estar compost, constar (de cert nombre de parts). Comença lo quart capítol, lo qual contén nou pàrrafos, Pere IV, Cròn. 245.—a) refl. (ús dialectal): Son aquels que de dos nombres laterals son contenguts, Ventallol Pract. merc., 1. «De quantes cabres se conté aqueix ramat?» (Montblanc). «Una germandat d'aquí, ja sabem tots que es conté de gent pobra» (Montblanc).
|| 3. Aturar, impedir que surti dels seus límits. Si dins virtut de contenir no't pots tenir, Spill 10071. Contenir a algú en la seva obligació, Lacavalleria Gazoph. Se'n vegeren un embull per a contenir-la, Pons Com an., 170. Les llàgrimes que, piadosament contingudes devant la malalta, havien filtrat interiorment, Rosselló Many. 123.—a) refl. Retenir-se, reprimir els propis sentiments, especialment la còlera o l'entusiasme. Mare de Déu, aquest servent qui no's pot contenir, donau-li sforz que los vicis obmeta, Trobes V. Maria, [120]. En Perico, encara que tengués ses formigues an es cap des nas, se va contenir, Roq. 29.
    Fon.:
kuntəní (pir-or., or., men., eiv.); kontení (occ.); kontəní (mall.); kuntíndɾə (Tarr.); kontíndɾe (val.).
    Conjug.:
segons el model de tenir.
    Etim.:
del llatí continēre, mat. sign.