DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATCONTESTAR v.
|| 1. ant., tr. Entaular (un plet); comparèixer en judici confessant o negant la demanda de l'actor; cast. contestar el pleito. Si ans que la sentència sia donada mor l'acusat, tota l'accusació... és morta, en axí que els hereus o successors no són tenguts en re, si doncs alguna cosa d'aquell crim en poder d'eyls no venia o'l pleyt no era contestat, Cost. Tort. IX, i, 8.
|| 2. ant., tr. o intr. Discutir, contrariar. Fassats als dits juheus compliment de justicia, la gràtia reyal per ells o alcuns d'ells sie allagada en re no contestant, doc. a. 1346 (Boll. Lul. viii, 40). Contestar ab algú sobre de alguna cosa: Cum aliquo de re quapiam altercationem facere, Lacavalleria Gazoph. Vós no deueu contestar los meus manaments, id. ibid.
|| 3. intr. o tr. Respondre; dir o escriure en correspondència al que altri ha dit o escrit; cast. contestar. Preguntau an es metges per ses virtuts des vi, y vos contestaran desfent-se amb elogis d'aquesta beguda, Roq. 15. A pesar de lo ben contestat que quedà aquell protestant, Ignor. 78. Per extensió:—a) Correspondre (a salutacions, a manyagueries, a una agressió, etc.). Una bombarda que porten | los moros fan retronar, | y ab trons d'arcabuç contesten | o ab satgetes los sitiats, Costa Agre terra 28. La glosadora canta... Els vermadors al punt contesten amb crits y mansballetes, Rosselló Many. 108. El ramatge, gaiament bellugós, contestava amb un xiu-xiu comunicatiu i dolç a les manyagueries de l'oratge, Ruyra Parada 34. Especialment:
|| 4. Respondre iradament o en to d'oposició a allò que no admet resposta; replicar; cast. contestar, replicar. «Mira, quan et reprenc, no em contestis, que et sonaré!».
Fon.: kuntəstá (pir-or., or., men., eiv.); kontestá (occ., Maestr.); kontestáɾ (Val.); kontəstá (mall.).
Etim.: del llatí contestari, mat. sign. || 1. El vertader sentit originari del mot llatí era ‘testificar amb altri’, ‘cridar testimonis’. Els significats que ha pres en català i en les altres llengües romàniques són secundaris.