DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONTINGÈNCIA f.
|| 1. Qualitat de contingent; cosa contingent; cast. contingencia. Estes contingences esser entén | les coses generades, qui produu, | ab sement e sence, lo cel mouén, Febrer Par. xiii.
|| 2. Perill casual, de cosa que pot succeir o no. Seria posar-nos en contingència de pèrdua o destrucció, Obrador Arq. lit. 82.
    Var. form. ant.: contingença.
    Fon.: kuntiɲʒέnsiə (pir-or., or., men., eiv.); kontiɲʒέnsiɛ (Ll.); kontiɲʤέnsia (Cast., Al.); kontiɲʧέnsia (Val.); kontiɲʒέ̞nsi (Mall.).
    Etim.: pres del llatí contingentia, mat. sign. || 1.