Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  continu
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONTINU (i var. CONTÍNUU), -ÍNUA adj.
Que té contigüitat de parts, sense interrupció o cessació; per ext., que es repeteix molt sovint, amb interrupcions mínimes; cast. continuo. L'escuder fo malalt de febre contínua molt greument, Llull Blanq., c. 87. D'aquelles coses les quals per contínuu servey e ús se deterioren, Ordin. Pal. 102. Sien per tot un any contínuu appellats cònsols, doc. a. 1390 (Col. Bof. viii, 412). Ab contínuu desitg cobeeja la extrepació del dit scisma, Metge Somni ii. Só comparat a Tàntalus per contínuu desig, Auzias March xxxi. De vós rebem continu beniffet, Trobes V. Maria 189. Seré en continu turment e pena, Villena Vita Chr., c. 211. Manà... que per vuyt dies contínuus fos celebrada festa, Tirant, c. 266. En la geometria és lo subiecte quantitat contínua, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 8. Cinch dies contínuus durà lo combatre, Tirant, c. 328. Vida de montanyes i sobressalts contínuus, Massó Croq. 51. Per les contínues sollicitacions de què les dones casamenteres el feien objecte, Pons Com an. 191.
    Loc. adv.

De continu, o en continu, o a la contínua, o de contínua: contínuament, sense interrupció. Tenia ab si a la contínua més de trenta de cavalls, Pere Pasqual Obres, i, 1. Amor de contínuu vos ha fet la guerra, Passi cobles 84. E, si tot temps en contínuu no plor, | de mon recort aquella no'm partesch, Ausiàs March xciii. Som stats a mirar la vostra galera, la qual a la contínua sta fassida de dones, doc. a. 1419 (Bofarull Mar. 93). Deliberà offerir la vida sua al seruici meu stant de contínu en lo temple, Villena Vita Chr., c. 268. Al qual yo de bon grat daria la terça part de mon regne e que aturàs a la contínua en ma companyia, Tirant, c. 27. Portant de continu lo dart embagat, Proc. olives 312. Desde es moment que'm vaig posar a conversar de contínua amb N'Antonina, Alcover Cont. 371.
    Fon.:
kuntínu (Barc.); kontínu (Val., Mall., en el llenguatge literari). En el parlar corrent predomina la forma acastellanada contínuo.
    Etim.:
pres del llatí continŭu, mat. sign.