DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONTINUAR v.
—I. cast. continuar.
|| 1. tr. Prosseguir, mantenir una acció començada. E continuam axí nostre camí, Pere IV, Cròn. 103. Ab destrals y altres apparellaments continuassen la tala, id. ibid. 174. Y per continuar los dits affers mudam nos a Calatayud, id. ibid. 332. Que d'aquí auant continuets e façats en la dita ecclésia... lo seruey e residència personal que fer deuets, doc. a. 1438 (Miret Templers 426). Per gran abundància de làgrimes no pogué continuar lo legir, Villena Vita Chr., c. 19. Aquesta oració és a mi plaent, que qui la continuarà de dir ab deuoció haurà certament lo que demanarà, id. ibid., c. 195. Me li vaig girar d'esquena i vaig continuar la disputa amb el meu company, Ruyra Parada 89.—a) absol. Seguir parlant, prosseguir una narració, un parlament. Quant jo era petit, continuava, a sa cuina de l'amo se passava el rosari, Ignor. 38.
|| 2. intr. o refl. Perseverar, persistir, mantenir-se en un estat o acció. A fi que si el senyor rey nostre pare continuàs contra Nos, que'ns passàssem en lo realme de França, Pere IV, Cròn. 69. Après migenit se continuà lo dit terratrémol, Ardits, i, 249 (a. 1427). Exortantvos que continueu en vostro bon prepòsit, doc. a. 1521 (Hist. Sóller, i, 513). Tot és perdut si aquestes guerres continuen, Lacavalleria Gazoph. Es mestre y sa mestressa continuaran visquent en cases fosques, Ignor. 30. Els pianos continuaven escarnint la cançoneta de Tosti, Pons Com an., 82. El sentíen que continuava rient part d'avall del carrer, Ruyra Parada 28.
II. ant.
|| 1. Escriure (coses que segueixen a altres); anotar, apuntar; cast. sentar, continuar. Tu li continuaràs missatges qui'l repten, Muntaner Cròn., c. 72. Per ser la cosa tan necessària he delliberat posar açí lo que demunt dexí de continuar, Eximenis Scala. La solempnitat del qual aniversari és continuada en lo segon libre de Serimònies, Ardits, i, 202 (a. 1416). Vos fas la present certificatòria de la mia mà continuada y registrada en lo libre de certificacions, doc. a. 1523 (Hist. Sóller, i, 539). Per sò n'és stat continuat lo present acte en presència de mossèn Nicolau notari, doc. a. 1541 (ibid. i, 141).
|| 2. Perllongar, prorrogar, fer seguir. Entenem en aquexa ciutat a continuar molt nostra estada, doc. a. 1402 (Roca Medic. 37). Ells són estats continuats en llur càrrech de cònsul, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Freqüentar (una persona o cosa); anar sovint; acompanyar; cast. frecuentar. Del anar al bany no fasses festa; que bé fan que'l continuen, per ço com ne són pus netes, Metge Somni iv. Un canonge amaua desonestament a una fadrina... E el dit canonge continuava-la de paraula, Eximplis, i, 159.
    Fon.: kuntinuá (pir-or., or., men., eiv.); kontinuá (occ., Maestr., mall.); kontinuáɾ (Cast., Val., Al.).
    Conjug.: regular segons el model per cantar. En la primera persona singular del present d'indicatiu, les formes usuals són: continuo (català continental), continue (valencià), continuu (baleàric). Ortogràficament, presenta la particularitat d'exigir dièresi damunt la i final en les formes de singular i tercera persona plural del present de subjuntiu (continuï, continuïs, continuïn).
    Sinòn.:—I. seguir, prosseguir.—II. || 1, apuntar, assentar.
    Etim.: pres del llatí continŭāre, mat. sign. I.