DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONTORBAR o CONTURBAR v. tr.
Agitar, alterar (l'ordre, l'esperit); cast. conturbar. No sia conturbat lo vostre cor, Serra Gèn. 189. L'esperit maligna lo conturba, Evang. Palau. Mes ja los desperta tots | un ressò qui los conturba, Costa Trad. 74. Eren quelcom tan llunyà... que la profunda puresa del silenci no se'n contorbava, Ruyra Parada 47.
    Fon.: kuntuɾβá (or., men.); kontuɾβá (occ.); kontuɾβáɾ (val.); kontoɾβá (mall.).
    Etim.: pres del llatí contŭrbāre, mat. sign.