DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONTORN m.: cast. contorno.
|| 1. ant. Girada, revolt. La orella té molts contorns, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Línia que limita exteriorment una figura. Seguint es contorn d'una fisonomia carnuda, Ignor. 56. S'hi descobria la gent més per la lluïssor dels ulls que no pas pel contorn de les siluetes, Pons Com an., 62.
|| 3. Voltants; paratge que envolta un lloc determinat. En aquell contorn se troba molta gent afectada a la terra e morran per aquella, doc. a. 1462 (Col. Bof. xxii, 140). Aquells armats qu'anit passada | feren aguayt per eix contorn, Costa Agre terra, 123. Que surtin correus y propis a convidar la noblesa dels contorns, Vilanova Obres, xi, 265.
|| 4. ant. Trastorn. Nacions stranyes | del cap del món, | fins hon se pon | lo sol tots jorns, | vent tals contorns | temorejaren, | Déu invocaren, Spill 14104.
    Fon.: kuntóɾn (or., men.); kontóɾn (occ., val., mall.).
    Sinòn.:— || 1, girada, volta, revolt;— || 2, perfil;— || 3, contornada, encontorns, voltants, volts,— || 4, trastorn, trasbals.
    Etim.: postverbal de contornar.