DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

CONTORNAR v. tr.
|| 1. Girar, fer voltar; cast. contornear. Que jamés en bosch negun no faés batalla sinó a peu, car aquí los cavalls no poden córrer ne s'i poden contornar, Eximenis, XII Crestià, c. 268 (ap. Aguiló Dicc.). Com Hipòlit... veu totes les dames per les finestres, ferí lo cauall dels sperons e contornà'l allí moltes voltes, Tirant, c. 249. Si y aurà altres caualls, feu-lo entrar e exir entre ells, e girau-lo e contornau-lo a totes parts, Dieç Menesc. ii, 8 voQuant hom lo vol contornar en un carrer ho plaça, deu-se contornar ab l'ome un poch alt e ab grans tranchs e laugers, Dieç Menes. ii, 10. Anam-nos gitar... e ja fos en temps ne gener que fa gran fret, contornam-nos la nuyt més de C vegades e'l lit de la una part e de l'altra, e suàvem tam bé com si fóssem en un bany, Jaume I Cròn. 237.—a) fig. En ma dolor, si prim e bé's cercava, | se trobarà que delit s'i contorna, Ausiàs March, xcii.
|| 2. Voltar acometent i lluitant; cast. tornear. S'asforsà tant qua el los fau iaquir plasa e si'ls contornà tant ab l'aspase talant qua armaduras no'ls poch tanir qua no'ls fase axir de la sanch del cos, Graal 36. Com molt aguessen luytat e contornat no's mouen ne la un ni l'altre, mas que's streyen ab los braços, Reis Bret. 231.
|| 3. Seguir el contorn d'una cosa; cast. contornar, rodear. Dita trona... ab ses vases corresponents qui la contornen, doc. a. 1840 (Hist. Sóller, ii, 576).
|| 4. Perfilar, donar contorn, donar forma exterior; cast. contornar. Ja l'aixequen ayrós en belles curves, | com d'urna grega se contorna l'ansa, Costa Trad 56.
    Fon.: kuntuɾná (Barc.); kontoɾnáɾ (València); kontoɾná (Mall.).
    Etim.: del llatí vg. *contōrnāre, ‘tornejar, voltar en el torn’.